Felicitats!! Avui els mosquits estan de celebració. Fa un any de la publicació del primer butlletí!! Bravíssimooo! Allò que semblava condemnat al fracàs ha aguantat un any sencer en contra de tot pronòstic. 1 any, 4 butlletins diferents i 4 estacions diferents després, no queda alternativa a repetir una de les estacions.
Sabíeu que en català a la tardor també se la coneix com a autumne? No trobeu meravellosa aquesta paraula? Però què heu de saber, si sou dels “tinc que”, “hi han” i companyia? Bisca la indapandénsia!
Abans de començar a valorar el contingut del butlletí en qüestió, vull que en Sisu sàpiga una cosa: estic amb tu, sé pel que estàs passant, tenies la intenció de renovar el butlletí i de millorar-lo després de revisar-lo, volies que la resta de companys t’ajudessin i t’han ajudat tant com Plataforma Educativa ajuda a l’Economia Social i Solidària a expandir-se. Tens tot el dret a queixar-te, Sisu! Ah, no, perdona, que no recordava que sou una cooperativa i la responsabilitat és compartida i les cures no permeten acusar a ningú de no ser responsable.
Castanyes o m’enganyes? Així comença el butlletí de tardor del 2023. Magnífic títol que referencia de manera semàntica i elegant la guerra cultural entre una tradició minoritària i una tradició imposada. Sigui qui sigui que creés aquest nom, és un puto geni!
Què és l’últim que han après?
No han après una puta merda. Per això la seva resposta és una frase poètica que referencia un estat il·lusori de la qual el més rellevant que en podem treure és que TORNEN A FER SERVIR PARAULOTES QUE ALLUNYEN A LA GENT DE L’ECONOMIA SOCIAL!! A veure nois, el vostre gran propòsit no és apropar l’Economia Social a la gent? Què collons feu parlant d’ecosistemes? Inclús què feu usant els mots Economia Social? Jo en faig ús, sí, però és que a mi més enllà de mostrar les vostres vísceres, la visibilització d’un model alternatiu me la porta fluixíssima! Però vosaltres podrieu comprendre, com a mínim, que per arribar a la gent de carrer heu de parlar en un idioma que us entengui. Apreneu-ne de Resilience Earth, home!
Per cert, de la foto que acompanya aquest apartat, què en penseu? Puta obra mestra!
Què és l’últim que han fet?
Com no, en aquest espai havien de parlar de la Fira La Mosquitera. És molt probable que tu, que estàs llegint això, no hagis assistit a la fira, a no ser que siguis família o amic proper d’algun dels 4 mosquits. Tenen el públic molt ben definit.
Sí que és veritat que la Fira d’aquest any ha millorat en organització. A l’escenari musical primer ha actuat un col·lectiu de noies i després un negre. Això ho estan fent bé. A més han incorporat un lavabo adaptat. Realment resulta una Fira per a tothom sense discriminació. Bé, a l’única persona que crec que haurien de fotre fora és a en Sisu, a qui no se li ocorre res més que pujar a l’escenari per dir “tenim ventalls per qui es deshidrati”.
Hi ha hagut un ambient molt sa entre assistents, artistes, voluntaris… Però mosquits, creieu necessari tenir cap a 20 voluntaris a qui regaleu 60 cerveses i un dinar a cadascú? Suposo que viviu la problemàtica de l’Economia Social en primera pell: trobar l’equilibri entre viure dignament i dignificar la vida de l’entorn social. L’única resposta positiva a tot això us la comparteixo si voleu: es diu CAPITALISME! Només cal que acordem les concepcions de la paraula dignitat en funció d’on s’aplica.
En aquest apartat s’han tret de la màniga un projecte de la Plataforma Pupa. Ara resulta que el fet d’anar a viure 2 dels mosquits junts amb altre gent que no té res a veure amb la part societària de la cooperativa és suficient per inventar-se que estan acompanyant un projecte a través de la Plataforma Pupa. Esteu malalts!! Miqui, Sisu, si voleu viure junts, compartir espais més enllà de la tasca cooperativa i generar una comunitat sostenible em sembla perfecte, però us recomano un parell de coses: 1. Si voleu crear comunitats sostenibles no compreu putes ampolles de plàstic de fanta de llimona per fer clares; 2. Aneu a viure junts però oblideu-vos d’Efecte Mosquit! Treballeu per viure, que esteu vivint per treballar! Com diu l’anunci: llegiu les instruccions de l’Economia Social i consulteu als farmacèutics.
Ep! Parem-ho tot que hem de parlar sobre l’incorporació de la Martina: un 10 sobre 20 (és a dir, un 10, però amb possibilitats de millora). Es tracta d’una noia que es va interessar pel Projecte Mosquitera Els mosquits estan emocionats perquè passin aquestes coses i els ajuda molt a seguir amb la motivació necessària per tirar endavant projectes socials. El que no agrada als mosquits és que en la primera intervenció de la Martina l’Ajuntament negui, prohibeixi, talli les ales i fins i tot bandalitzi obres artístiques i comunitàries que no pretenen res més que construir pedagògicament a través de l’art comunitats vives, actives, implicades i responsables dels usos dels espais públics que els pertanyen. Ei, gent, que no estem parlant de cremar contenidors, de destrossar mobiliari urbà ni de generar accions il·lícites; estem parlant de dinamitzar espais públics a través de l’art. Després d’això crec que pocs contenidors s’han cremat a Girona. Tot això em reprimeix tant… Tinc tantes coses a dir que si no les dic esdevenen art.
Ara que estic encesa i que vinc de parlar de l’Ajuntament de Girona, permeteu-me que us obri els ulls, tant a l’Ajuntament de Girona com al de Salt: 4 persones insultantment joves estan fent la vostra feina. L’únic que us demanen és que un dia a l’any els deixeu cert material o un espai per exposar. Feu-me el puto favor d’oferir garantia, collons, que esteu oferint serveis professionals! Que l’altre dia l’Edi es va anar a comprar unes ulleres al General Optica i li van oferir 3 anys de garantia, a veure si n’apreneu!
Què és l’últim que han pensat?
Que fer justificacions per les subvencions és una merda! Hauria d’existir una carrera anomenada enginyeria econòmica o algo per l’estil, perquè creieu-me que mai havien set tan creatius com a l’hora de justificar subvencions, aquests dels mosquits. Parlant de tot, ara la cooperativa és la perra d’en Soler. Els encanta la intercooperació, sobretot quan són ells els que mosseguen el coixí.
Qui s’apunta a cremar contenidors?