L’hivern a Girona és prou fred perquè els mosquits marxin uns mesos. Quan era petita, la mare em deia que els mosquits hivernaven i jo, ingènua, m’havia pensat que no hauria de patir perquè em piquessin, com a mínim, fins a l’estiu. Però es veu que no! Aquests mosquits que persegueixo són dels que no marxen fàcilment i, si et deixen picada, ja pots tenir a mà una bona pomada. En comptades ocasions he estat a punt de caure en les seves trampes d’aparences i demagògies, però massa sovint els he vist el llautó. No sento ràbia contra vosaltres, però entendreu que la ciutat que voleu transformar, no és un parc temàtic a mercè de les vostres idees romàntiques. Algun dia us veia penjant cartells pels bars i restaurants on ara us acullen per fer-hi sopars d’empresa, festins que es camuflen en factures subvencionables.
Us he vist ensenyar les dents, però ràpidament amagar el cap entre les espatlles quan es tractava de querellar-se contra l’Ajuntament de Girona i les seves sospitoses pràctiques en les subvencions de cultura. Però és clar, a tots ens fan contents uns calerons per la via ràpida. També us he escoltat fent volar coloms buscant un espai i pensant que, per ser cooperativa, us el cedirien sense cap cost, però després vosaltres en faríeu subarrendaments a artistes emergents. Suposo que no ha funcionat aquell local del carrer Major de Salt, ni la reunió amb en Toni Vidal, perquè últimament us he vist amunt i avall a la Casa de Cultura carregats de material. Suposo que direcció a aquella cuina abandonada al 3r pis, amb un dit de pols i paneroles que no heu tingut el valor de netejar. No m’imagino com seria aquest suposat local obert al públic. Ja ho deia l’Edi al vídeo quan us van gravar després de la Grimpada, que potser aquest projecte no havia de ser un espai físic. Però bé, per si no heu aparegut prou en premsa, se us veu amb ganes de seguir controlant els mitjans amb aquestes entrevistes que us fan persones de la vostra confiança infiltrades entre les periodistes.
Ara que hi ha tant bonrotllisme entre nominatives de la Diputació, el projecte Emprengi potser us servirà per NO crear més cooperatives, ja que encara es menjarien part del pastís que heu monopolitzat per ser sinsi inim di licri i d’iniicitivi sicil. No és estrany que us tingueu creguda la vostra feina i us limiteu a desconfiar d’altres empreses que us han fet de mentores. Com aquesta última vegada amb Autoocupació; però no us preocupeu, que ja m’han dit que tindreu la fundació a prop. Potser és que sou mosquits amb traumes infantils, i per això aprofiteu l’empresa perquè trobar parella a Tinder; o perquè terceres persones cobrin diners a través vostre; pensava que era il·legal exercir d’empresa de facturació. Sembla que no, ja que continuen fent difusió dels tallers de manualitats al Servei Estació, encara que les compres de material els surten més a compte als basars de la ciutat.
L’hivern tot just comença a la ciutat on encara queden mosquits empipadors; per si sou de creure en la màgia del Nadal demaneu a en Miquel que us instal·li unes bones llums al balcó de casa o que els Reis Mags us portin una subvenció per poder justificar els sous dels últims mesos, que han pujat tant com la carència que demaneu als locals per llogar. Als mosquits no els demaneu pràcticament res que s’han pres al peu de la lletra això d’agafar-se uns dies de vacances.
