Aquests últims mesos els mosquits han aprofitat per fer canvis importants gràcies al burn out que suposa viure de l’activisme. Sembla que el xiringuito de l’Ateneu no és tan idíl·lic com prometia i deixa soldats caiguts pel camí. Lluny de sumar una tercera sòcia, tal com els obliga la llei, els mosquits perden el darrer treballador. Podríem dir que ha estat un rècord el temps que ha durat el seu contracte. “Feu-vos cooperativistes” abanderen sovint…
Com a mínim aquest any la grua no ha vingut a treure el cotxe d’en Sisu durant la Jornada de Precarització Artística que finança estratègicament la Diputació. Una diputació disposada a acceptar els materials obsolets i denigrants del programa EmprenGi per escatimar el pressupost. Mosquits, si heu de generar el mateix que vau fer amb InventCat per una milionada podeu demanar les diapositives d’en Quim a la jornada de cooperatives escolars.
Dit això, ens arriba un butlletí amb algunes pistes: els mosquits són camaleons! Jo vigilaria amb aquestes transformacions i dobles personalitats. Diuen viure en una selva i suposo que per això es van colar persones disfressades de flors a la inauguració de l’exposició construir una arca. A part de referències bíbliques, aquesta exposició ha deixat una obra trencada, un vigilant dormint a la instal·lació on hi havia un llit i la confusió de les descripcions de les artistes entre aquesta edició i l’anterior. Això sí, no busqueu fotos de la Jornada, com a mínim les de la Brava i Qstura, perquè no hi son. Suposo que són conseqüències de no pagar al personal de fotografia, sinó gastar-los en catàlegs de tapa dura en una empresa de discutible origen. Això sí, si algú vol catàlegs es veu que els n’han sobrat uns quants.
Però bé, que ningú defalleixi que l’Economia Social ens salvarà de la calor, que no ha impedit veure alguns mosquits de mudances després del fracàs del segon projecte de la plataforma pupa. Sort que mai va sortir a la llum i lluny queda ja el projecte Casa Nostra; molta descentralització i ja sou tots vivint a Girona, m’hi pixo! És que fins i tot quan toca sortir de la gran ciutat, envieu als vostres artistes esbirros a representar-vos al festival Niu.
Deu ser per aquest motiu -i alguns altres- que com a mínim el Moviment Gironí pensa en vosaltres, que no feu un lleig a res. Esperem que no arribi Vox i toqui triar entre seguir dissimulant o apartar-se les màscares. Un dia ens veurem les cares i us podré recordar tot el que grinY/Xola de la vostra empresa. Volia venir als tallers que oferiu al Servei Estació, però constantment em truquen que es cancel·len. Suposo que amb els vostres valors pagueu a l’artista encara que no faci el taller, no? Només faltaria que ara us passéssiu a les subvencions europees o a les licitacions amb conflictes d’interessos.
Mosquits, esteu cardats! I rodejats de bons vehins que us persegueixen sobre rodes i justifiquen part del miserable estat de l’Economia Social i Solidària a la comunitat autònoma de Catalunya, una selva assassina de socis i treballadors.
