El 21 de desembre va ser el solstici d’hivern, el dia que Efecte Mosquit es plantejava fer extensible el seu segon butlletí. 25 dies després aconsegueixen el seu propòsit i fan arribar als seus més fidels seguidors el butlletí d’hivern, amb el que donen l’entrada a l’any 2023.
Quina diferència hi ha entre una empresa que et truca sense el teu permís per vendre’t en castellà una oferta irresistible d’un pack de telèfon + fibra i Efecte Mosquit que t’envia cada 3 mesos el seu butlletí sense que ho hagis demanat? No dubtis en cancel·lar la subscripció a la que mai t’has subscrit!
No sé si tinc ganes del 2023. Sóc jove, així que auguro dificultats. Sort que aquest any hi ha eleccions i les coses canviaran. Ha! Canviaran noms, potser, però la merda fa pudor sigui de vaca o de castor. Sort en tenim que es presenta d’alcaldable l’Edi (se’m noti la ironia). Que sí, que diu que no vol guanyar, si no fer les coses ben fetes. Llavors què fas presentant-te a polític? Hi ha coses que no s’entenen. Per cert, un diputat del PSC li va dir a l’Edi que tenia pinta de presentar-se per la CUP. I encara diran que els estereotips són dolents…
Del que sí que tenia ganes era que s’acabés el 2022, un any ple d’emocions i de metes assolides que mereixen ser celebrades, però com que vivim en un món ple de dats-pel-cul, aquí ni es celebra ni es celebrarà. Perdò, que el despotisme cristià sí que el celebrem. Menys mal que ben aviat entrarem en l’any 2 després d’Efecte Mosquit, una secta més, però almenys els seus seguidors promouen valors socials i són anti-lucre.
Començo ja amb l’anàlisi del segon butlletí que ha emès Efecte Mosquit, que si no m’enrotllo i no acabo mai. El butlletí d’hivern!
Sóc molt fan de la idea de promoure errors lingüístics amb la primera frase del butlletí, sobretot tenint en compte que ho fa una empresa que vetlla per fer extensible l’educació. Bravo!! Jo tinc molt clar que és la fred, com tota la vida s’ha dit en el parlar col·loquial gironí, però seria més agradable parlar sobre aquest tema si aquest hivern hagués fet fred, no? Molts valors i molt quedar bé amb les vostres paraules però després aneu a celebrar el tancament d’any a Camprodon en màniga curta i no us he sentit mai parlar del canvi climàtic. Us proposo una modificació en l’entrada del butlletí:
“Sou més de greenwashing o d’hipocresia?”
El format d’aquest butlletí és exactament el mateix que l’anterior. Una bona manera de no haver de tornar a replantejar l’estructura dels butlletins. Benvinguts al comodisme!
Què és l’últim que han après?
Comencen parlant de la seva experiència amb La Grimpada. El vídeo que hi annexen és una joia, sobretot si us fixeu en com l’Edi mira a en Miqui. Fa basarda! El que no diuen és que publiquen això tan bonic de La Grimpada perquè en la següent edició hi participaran com a formadors. Vaja, que fent aquesta publicació al butlletí llepen el cul de les poques persones que, no sé si per llàstima, es dignen a contractar-los. Ah! I parlant de La Grimpada, em sembla que als Mosquits els agradaria saber per què cada mes se’ls marxen diners com a cuota per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, quan suposadament les entitats federades de La Grimpada disposen d’un any gratuït. Dani, que se’ls escapa de les mans això, que és el primer curs fiscal que tanquen i porten sis nits plorant sense poder dormir. Pobres innocents…
Ara han decidit impulsar la Plataforma Pupa a través del professorat de la UdG. Són tan espavilats que han acordat fer-ho sense cobrar el servei. Us aplaudeixo. De debò. No podeu ser més inconscients. Segons el web hi ha dos projectes que formen part de la Plataforma Pupa: el Projecte Mosquitera i el Projecte Desiguals. M’imagino la conversa quan es reuneix el Grup de Treball de la Plataforma Pupa:
Sisu: hem d’impulsar la Plataforma Pupa.
Miqui: d’acord, però mirem de trobar-ne finançament perquè no només no n’hem tret res econòmicament dels projectes que hem acompanyat fins ara sinó que ens han costat diners!
Sisu: tens raó. Com ho fem?
Miqui: jo conec a profes de la UdG que els pot interessar plantejar als seus estudiants el nostre acompanyament.
Sisu: bona! Però ni el professorat ni l’estudiantat ens pagarà aquest servei.
Miqui: però som una cooperativa sense ànim de lucre, no?
Sisu: és veritat, ja no ho recordava, endavant!
I ja han contactat amb algun professor. No tinc dubtes que els Mosquits moriran aixafats tard o d’hora. És curiós com hem acceptat el “tard o d’hora” per bo, oi? Perquè si dic “tard o de minut” sona com el cul.
Què és l’últim que han fet?
Em comencen parlant de La Mosquitera. Ja sabeu, un projecte pel qual Efecte Mosquit hi ha dedicat moltes hores i diners per rebre a canvi una manca de participació de més del 90% per part de les artistes del projecte. Solució: de cares a la pròxima edició especulem amb la implicació de les artistes demanant-los una fiança. Sort que les últimes sessions del projecte són obertes al públic i el que importa és la qualitat de les sessions i no la quantitat d’assistència, oi, Ateneu Cooperatiu?
Parlant de l’Ateneu Cooperatiu, si seguim amb el butlletí, ens parlen del Cercle de Cultura de l’Ateneu Cooperatiu. Si analitzem l’Ateneu Cooperatiu en funció de les paraules que conformen el seu nom (ateneu i cooperatiu) descobrim que ni és ateneu (no té forma jurídica com a tal i, per tant, és un ens que depèn de la unió d’altres persones constituïdes) ni és cooperatiu (o com a mínim no aplica internament els valors de l’Economia Social i Solidària i els principis cooperatius). No obstant això, com que Efecte Mosquit és més activisme que dignitat, decideixen entrar dins el Cercle de Cultura de l’Ateneu i fer força amb les entitats que hi ha, amb qui sí que comparteixen valors i motivacions, i mirar d’avançar cap al canvi. Ara, no me n’espero res de bo, tenint en compte que un Mosquit diu que qui està al Cercle són persones solidables, perquè formen part de l’Economia Social i Solidable, eh, Miqui? Em sembla que si aquesta gent fan un DAFO l’apartat de debilitats descompensarà tota la resta. Per cert, treballaríeu amb el portàtil sobre una vaca de les que fan muuuuuu?
Com que no fan massa res més, en l’apartat de què és l’últim que han fet, han afegit un tercer subapartat en el que presenten una experiència IUR que van fer per reflexionar sobre la creativitat. Es tracta d’un espai que està dins del Projecte Mosquitera, del qual ja n’han parlat en aquest mateix apartat! Aquests Mosquits tenen les mateixes ganes que treballar que la copistera del Campus Barri Vell de la UdG. Bé, potser tampoc és tan exagerat, almenys ara en Sisu està motivat a fer fanzines després de descobrir els de La Noia del Monyo. Per cert, Berta, ja cal que et curris el vídeo que fa 4 mesos que esperen de tu, que les expectatives estan molt altes!
No han volgut parlar en el butlletí de la cerca que estan fent de local. Un despropòsit rere un altre! S’han trobat amb un comercial que afirma que Girona és un parc temàtic; amb una dona que ha “treballat molt tota la vida” per poder tenir moltes propietats i especular amb inquilins que es queixen perquè un dels seus locals està ple d’aigües residuals i se’n desentén; uns gestors dels quals fa 3 mesos que esperen resposta… Han visitat com una vintena de locals i estan igual que quan van començar. Tot apunta a que no hi ha intencions reals de llogar locals a Girona. Potser és perquè Girona rima amb mormona? Havent-hi la Fundació Princesa de Girona…
Què és l’últim que han pensat?
Haurien de fer un exercici reflexiu sobre la diferència entre atreviment i sinceritat i assertivitat. Ells no s’atreviran mai a dir que en Pep Admetlla forma part d’una capelleta (encara que sap fer molt bé això de portar-se bé amb tothom) perquè ho troben “atrevit”. Que per cert, m’he assabentat que en Pep es va llegir l’altra entrada que vaig fer. Pep, si estàs llegint això et recordo que els Mosquits et repten a fer un billar al-lloc-que-no-pot-ser-nombrat.
Deixeu-me acabar plantejant-vos un dilema moral: pagaríeu el menjar a una persona que us ho demana i li oferiu un biquini però ell prefereix un arròs 3 delícies amb salsa agredolça? Com es posiciona l’Economia Social i Solidable al respecte? Els Mosquits ho van fer. Bé, només un d’ells: en Miqui! Encara que no sé si és altruisme i amabilitat o que volia impresionar a una noia que tenia al davant (el nom de la qual no puc escriure, eh, Berta?).
Us deixo amb les vostres cabòries que vaig a fer de ventre! Per cert, cabòries és un anagrama de cobaiesr, ahí lo dejo.