L’estiu comença amb un polític recomanant als mosquits aplicar a una subvenció que no és compatible amb el projecte que li presenten. Benvinguts a Girona. Benvinguts a un món governat per incompetents.

Comença l’estiu i amb la seva entrada Efecte Mosquit publica el seu butlletí trimestral, encara que en la data de publicació del butlletí d’estiu podem dir que està a punt d’entrar la tardor. Sembla que en Sisu i l’Edi, que són els responsables de la publicació del butlletí, s’estan emmirallant en el seu gran referent en puntualitat: en Miqui, que si arriba d’hora a alguna de les reunions és perquè se l’ha apuntat malament a l’agenda. Fins i tot, en una reunió en Miqui i en Sisu van plantejar a l’Edi que s’acceptés com a puntualitat arribar fins a 10 minuts tard, i que per compensar permetrien que es pogués arribar 10 minuts abans també. Jajajajajajajajaja em pixo amb aquests mosquits… A la següent reunió van arribar 11 minuts tard. 

La qüestió és que malgrat arribin tard no deixen de picar i xuclar la sang de per tot allà on passen. I no, amb el butlletí que han enviat no s’interpreta que cardin massa res. No sé si és que ja estan cansats de la feina que fan o què, però bueno, que si no voleu destinar esforços a fer el butlletí no el feu, que a vegades és millor no enviar res que no pas enviar aquesta merda. En tot cas, no em posaré a analitzar el butlletí amb aquesta entrada, sinó a explicar-vos els secrets d’Efecte Mosquit des de dins.

No ho fan públic, però en pocs mesos passaran a ser l’entitat promotora del Cercle de Cultura de l’Ateneu Terres Gironines, responsable de la figura tècnica i de la bossa de subcontractació. No en teniu ni idea de què significa tot això, oi? Doncs els mosquits tampoc! Però per tot el que sigui ocupar espais de poder, podeu contactar amb Efecte Mosquit! Formaran part de tots els òrgans de decisió i d’execució de l’Ateneu, i no n’ocuparan més perquè no n’existeixen d’altres. 

Però com es pot llegir en els còmics d’Espíderman, un gran poder comporta una gran responsabilitat, i amb l’estiu ha arribat també la convocatòria que regirà els pròxims 3 anys els Ateneus Cooperatius. Una responsabilitat que se suma a tota la resta de responsabilitats que els mosquits ja tenen de per si. I en aquest punt he de dirigir-me directament a l’Edi: ets un hipòcrita i un irresponsable. Com pots anar dient que la sobresaturació si s’entoma amb motivació es converteix en sobreestimulació? Però que ets idiota o què? Que no veus que estàs encobrint un mal endèmic de l’Economia Social? Que no veus que estàs emmascarant un estrés i una angoixa irreparables darrere una capa de satisfacció personal? I amb tot, a més, promous l’estil de vida que portes a través de participar en jornades i concedir entrevistes. Que consideris que has nascut per ser cooperativista és passable, puto flipat, però això no ha de significar que acabis sol. Volia celebrar amb un paràgraf que et cases, però no vull celebrar algo que no sé si arribarà.

La Mosquitera segueix sent el gran projecte propi d’Efecte Mosquit. Aquesta edició que començarà al setembre està finançada per 5 subvencions diferents i patrocinis privats. Miqui, tu no has estudiat ADE? Berta, tu no tenies seny? Qui recomana als mosquits que no facin aquests equilibris abans que acabi tot malament? En qualsevol cas, tot això es tradueix en la necessitat imperiosa d’haver de gastar diners. Visca l’Economia CapitalSocial! Així que la tercera edició de La Mosquitera no té alternativa a crèixer respecte les anteriors, i no parlo de creixement qualitatiu, no. Per un cantó, els mosquits valoren la possibilitat que La Mosquitera porti el cognom Espai Gironès, Teisa o, encara pitjor, Mercadona. Per un altre cantó estan oferint 2.000€ a una entitat que no té interés en rebre’ls. Muntaia, espavileu, hòstia! Ah, espereu, sé què passa mosquits, que Muntaia no us presenti la proposta per rebre els 2.000€ no és culpa vostra, sinó meva. Sé que van conèixer fa poc que existia aquest Diari. Suposo que estan fent esforços per perdre tot vincle amb vosaltres. 

En definitiva, als mosquits se’ls ha anat la flapa, i l’Edi va infonent por i respecte per allà on va. Michelle, Víctor, sabeu el que us feu? Encara esteu a temps de marxar corrents abans no us converteixin al hippicooperativisme. 

Realment ha set un trimestre complicat per Efecte Mosquit. A part de La Mosquitera han estat a punt d’invertir en un espai. Sort que han acabat desestimant-ho. Sinó ara mateix potser estaríem acudint a un enterro cooperatiu. Però sí que hi ha noves aventures igualment. En Miqui ha deixat de tenir La Mosquitera com a filla única i ha parit Girona Sona, el fill petit que a més ha passat a ser el preferit. L’Edi li té enveja, sí, però no s’atreveix a dir-li. Ells dos cada vegada passen més temps junts gràcies a (o per culpa de) l’Ateneu: van a veure les vaques invisibles de la Carme i fan cures amb la resta de companys. Necessiten sessions de cures per quan surten de les sessions de cures. I més viatges cap a Ripoll per parlar sobre capitalisme perquè en Miqui s’adormi (a petició seva). 

En paral·lel a tot això, la Berta cada vegada està més lluny d’Efecte Mosquit (ets molt sàvia Berta!) i en Sisu passa de puntetes pel costat de les liades de l’Ateneu, preocupat sense motiu pel servei d’Educacció de la cooperativa. Ep! Atenció a la següent idea: Efecte Mosquit presenta la metodologia ABIP (Aprenentatge Basat en Interessos del Professor). En Sisu proposa que un dels mosquits sigui profe associat a la uni i se n’aprofiti en favor d’EM. Puto amo!

Com diria el meu pisha “si tu tiene una sosieda de capitá tu ojetivo será decapitá a la gente”. Fes-te cooperativista.